Dies 234 a 241: del 24 de setembre al 1 d’octubre de 2016

Java, la segona illa més gran d’Indonèsia però la més poblada, és l’últim destí del nostre viatge per Indonèsia. Només ens queda una setmana i ens centrem bàsicament en la part sud-est de l’illa. Aquest cop tenim bastant clar el que volem visitar: dos dels volcans més coneguts d’Indonèsia, el Bromo i l’Ijen, i un dels temples budistes més bells del món, el Borobudur a Yogyakarta.

Banyuwangi és la ciutat per on entrem a l’illa de Java. Hi arribem en el ferri públic provinent de Gilimanuk (Bali), un trajecte ràpid d’uns 30 minuts, amb l’únic objectiu de pujar fins al cràter del volcà Ijen on hi ha un llac acídic, el més gran el món, d’un kilòmetre d’amplada i de color turquesa. Aquest també es caracteritza per contenir una mina de sulfur activa que dóna feina a molts miners. Decidim contractar un tour, al mateix hostel on estem allotjats, per fer aquest trekking. A les 12 de la nit, una furgoneta ens passa a buscar pel hostel per portar-nos fins a l’entrada de l’Ijen. És un trajecte dedalta a caminar, fins a la vora? dels i podreu aconseguir millors preus. gairebé dues hores per una carretereta plena de corbes i forts pendents. A l’arribar al pàrquing veiem molta gent, molts d’ells indonesis, serà perquè és diumenge? Preveiem que seran les Rambles!

Encenem les lots i comencem a caminar; fins al cràter són tres hores de forta pujada. Un cop a dalt, descendim pel cràter durant uns 45 minuts fins arribar als peus del llac. Aquesta és la part més feixuga, el terra patina i cal portar posada una màscara de gas per evitar inhalar el gas sulfur que dificulta la respiració. Quan hi arribem, ens marxa de cop el cansament i la son quan veiem unes grans flames blaves que es coneixen amb el nom de foc blau (blue fire). Aquest és un fenomen natural únic que va popularitzar un reportatge de la National Geographic atraient cada cop més turistes que fan, com nosaltres, el trekking de nit per veure-ho. El foc blau és gas de sulfur cremant que surt de les esquerdes a més de 600ºC. A més d’admirar el foc blau, també veiem com els miners obtenen el sofre i el carreguen a unes cistelles d’uns 80-90 Kg que hauran de transportar fins al pàrquing. Una feina duríssima i molt mal pagada (10.000 IDR/kg) que combinen amb la venta de figures de sofre que t’ofereixen com a souvenirs.

Blue fire a l'Ijen

Aparició del blue fire enmig de la negra nit

miner transportant sulfur

Miner pujant pel cràter ben carregat de sulfur

cràter Ijen

Vista del cràter de l’Ijen on es veu el fumeig de la mina de sulfur i s’intueixen les aigües turquesa del llac

Tornem a pujar cap la carena del cràter quan el dia ja clareja per poder veure la sortida del sol. Malauradament, el dia està molt ennuvolat i ens quedem sense sortida de sol… Però, això no és tot, també ens quedem sense veure el llac ja que hi ha molta boira i també molt fum dels gasos de sulfur. Ens hem quedat amb les ganes, quina decepció! De tornada al hostel passem per una cascada però tenim tanta son que només parem per fer la foto de rigor. Només tenim ganes d’arribar al hostel i agafar el llit, estem rebentats! Avui ja ho hem fet tot i ens passem el dia fent el gos, gaudint de la piscina del hostel.

dia tapat a l'Ijen

Carena del volcà Ijen entelat per una mescla de fum i boira

baixant de l'Ijen

Baixant de l’Ijen, el dia s’ha aixecat ben tapat

L’endemà marxem de Banyuwangi cap a Cemoro Lawang, el poble que es troba als peus del volcà Bromo, el nostre següent objectiu. Hi anem en tren fins a Probbolingo i allí agafem una bemo (furgoneta) per arribar a Cemoro Lawang. A Cemoro Lawang hi ha pocs hotels i els que hi ha són molt senzills i cars. Nosaltres optem per dormir en una de les múltiples homestays que t’ofereixen només baixar de la bemo, totes són barates però molt cutres. La tarda és horrible, fa molta boira, plou i fa fred, excusa perfecta per tancar-nos al Cafe Lava i prendre un te calentet mentre naveguem per internet.

El Bromo, Gunung Bromo en indonesi, és un volcà actiu que forma part del massís del Tengger juntament amb altres volcans formant el que es coneix com el Parc Nacional Bromo Tengger Semeru. El Bromo no és el pic més alt però sí que és el més conegut i el que es situa al bell mig de la plana anomenada Mar de Sorra (Sea of Sand).

el Bromo i la seva esplanada

El Sea of land amb el Gunung Bromo fumejant

Nosaltres i el Bromo

Ha valgut la pena haver matinat perquè el sol recent sortit il·luminés les nostres cares :)

La seva localització fa que la sortida del sol sigui un dels millors moments del dia per admirar-lo. Aquest cop, no contractem cap tour, i caminem al mirador Seruni Sunrise Point 2 pel nostre compte, a una hora del centre de Cemoro Lawang. Esperàvem estar quasi sols i, al arribar, ens sorprèn la gentada que hi ha i el munt de jeeps aparcats. Tots ells són els dels tours organitzats que en comptes d’anar al mirador Mount Penanjakan, com solen fer, estan aquí ja que han tancat l’entrada al Parc Nacional Bromo Tengger Semeru perquè han detectat més activitat volcànica de l’habitual. A les 5 del matí el sol comença a despuntar i, poc a poc, va il·luminant el Bromo i els altres volcans que van canviant de color a mesura que el sol es va aixecant. Una imatge increïble, sens dubte una de les millors sortides de sol que hem vist en aquest viatge.

sunrise Bromo

Sortida del sol fotografiada des del punt de vista per veure el Bromo

cultius a Cemoro Lawang

Els voltants de Cemoro Lawang estan facits de conreus; les terres volcàniques són molt riques.

voltants Cemoro Lawang

Els conreus s’enfilen cap a les fortes pendents de les vessants de les muntanyes

El fet que hagin tancat l’accés al Parc Nacional Bromo Tengger Semeru fa que sigui impossible accedir al cràter del Bromo com havíem planejat. Sembla que la nostra mala sort amb els volcans contínua. Com que no ens saben dir quan tornaran a obrir l’accés, decidim no esperar i marxem cap a Yogyakarta. Desfem el camí fins a Probbolingo on agafem el tren directe a Yogyakarta. Avui, record d’hores al tren: 8! Però no és cap problema, s’hi viatja molt bé i aprofitem per posar al dia vàries coses endarrerides. A Yogyakarta, o abreviat Yogya, ens allotgem al Yogya Dreams, un lloc fantàstic on preparen uns esmorzars indonesis exquisits. La ciutat és un centre cultural i d’arts en que hi destaquen els batiks, teles tenyides utilitzant cera, que es troben per tot arreu.

La part més coneguda de la ciutat és l’àrea del Kraton que està emmurallada i és on es troben els edificis més importants. El palau dels sultans de Yogya és l’edifici més destacat i on s’hi pot s’hi pot veure el gamelan, un espectacle musical tradicional de Java i Bali fet principalment amb instruments de percussió. Al estar de celebració, ens trobem el palau tancat i ens conformen en donar un tomb per aquesta zona. Sincerament, ens ha deixat bastant indiferents.

tècnica tintat batik

Detall de l’estri en forma de pipa que utilitzen per tintar les teles amb la tècnica del batik

tintat tel·la batik

Artesana en ple procés de tintat d’un batik

de camí a recinte imperial

Camí cap a l’entrada del Palau dels sultans de Yogyakarta

El que sí que mereix una visita és el temple budista Borobudur, ubicat a la ciutat de Magelang, a 40 km al nord de Yogyakarta. Aquest temple, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, es va construir al segle IX i és, encara avui dia, un dels centres de pelegrinatge budista d’Indonèsia. És un dels temples més bonics que hem vist. És aquí on, per fi, coneixem al Nico i a l’Amaia, viatgers de llarg recorregut que comparteixen les seves grans aventures al blog Comiéndonos el mundo, i amb qui compartim la visita.

Molt a prop del temple Borobudur, el Nico i l’Amaia ens fan descobrir l’església de la Gallina (Chicken Church). El nom de l’edifici el defineix clarament: té forma de gallina, però no és una església. El van començar a edificar amb l’objectiu de ser una església però no els hi ho han permès per evitar problemes amb el veïnat majoritàriament musulmà. Així que avui dia és un museu. S’hi pot pujar i és un bon lloc per tenir vistes del temple Borobudur i els seus voltants.

Borobudur amb Comiendonos el mundo

Conversant amb Comiéndonos el mundo (Nico i Amaia) amb el Borobudur de fons

Borobudur

Temple budista de Borobudur en la seva zona més elevada

Borobudur 2

Aquestes “campanes” contenen al seu interior un Buda

Chicken church

La Chicken church, un edifici ben peculiar

Tant el trekking al volcà Ijen com el del Bromo són totalment aconsellables. Són uns paisatges únics que costen de trobar a altres països. De fet, per a nosaltres són de les millors coses que hem vist a Indonèsia. La ciutat de Yogyjakarta, en canvi, no ens ha aportat gran cosa tret d’una bona gastronomia i la possibilitat de veure el magnífic temple Borobudur. Per a molts turistes, Yogyjakarta és la porta d’entrada o de sortida del país i pensem que una visita a la ciutat de dos dies és més que suficient: permet veure el Borobudur i el temple Prambanan que, per motius econòmics, hem decidit no visitar tot i que ens n’han parlat molt bé.

La nostra estada a Indonèsia s’acaba aquí, ens ha agradat moltíssim. Ens han quedat moltes parts per conèixer i ens hem promès que algun dia hi tornarem, com ho fem en tots els països per on passem!

Per veure totes les fotos de Java clica aquí

Informació pràctica:

Transport:

  • Kuta – Gilimanuk – Banywangi: A l’estació de bus de Ubung (Denpasar, Bali) agafem un bus a les 9 del matí per anar cap a Gilimanuk (50.000 IDR per persona). Són 4-5 hores de trajecte. El bus ens deixa just davant la terminal de ferris. Agafem el ferri (6.000 IDR per persona), que surt cada 20-30 minuts, i ens deixa al port Pelabuhan Ketapang (Banyuwangi) en uns 30 minuts. Més informació dels ferris aquí (http://www.bali.lombok-network.com/getting_there/by_ferry.htm). Des del port cal agafar transport per anar cap a la ciutat de Banyuwangi.
  • Banyuwangi – Probbolingo – Cemoro Lawang: A les 9 del matí agafem el tren per anar cap a Probbolingo (120.000 IDR per persona en classe executive). Cal anar a l’estació de tren una hora abans per comprar els bitllets en cas de no tenir-los. A l’estació de Probbolingo, una bemo ens porta fins a l’estació de bus de la ciutat (5.000 IDR per persona). Allí esperem fins a omplir una altra bemo amb 15 persones per anar cap a Cemoro Lawang (35.000 IDR per persona), 2 hores de trajecte. Per entrar a Cemoro Lawang cal pagar 10.000 IDR per persona.
  • A Probbolingo, els que es dediquen al turisme són molt agressius i intenten enganyar-te per treure’n el màxim rendiment econòmic. El nostre consell és que tingueu molt clar el trajecte que heu de fer, insistiu molt a que us portin on voleu i no pagueu fins que no sigueu al lloc.
  • Cemoro Lawang – Yogyjakarta. Fem el mateix camí que el explicat anteriorment però en sentit contrari fins arribar a l’estació de tren de Probbolingo. Des de Cemoro Lawang, les bemos comencen a marxar a partir de les 8 del matí quan estan plenes. A l’estació de tren de Probbolingo comprem un bitllet per anar a Yogyjakarta amb el tren de les 11:12 del matí que arriba a Yogyjakarta (estació de tren de Lempuyangan) a les 7:30 del vespre (94.000 IDR per persona en classe normal).

Activitats:

  • Contractem el tour per a fer el trekking del volcà Ijen al mateix hostel on estem allotjats. El tour inclou: transport, guia, màscara de gas i l’entrada al parc. Es comença a les 12 de la nit i es retorna al hostel a les 9-10 del matí. El preu habitual és 300.000 IDR però nosaltres paguem 50.000 IDR més perquè els diumenges l’entrada és més cara. No n’hem sortit gaire contents del guia que teníem, un anglès après memoritzant que feia difícil establir conversa. No aconsellaríem contractar el tour al mateix lloc. Si disposeu de transport, es pot fer el tour de manera independentment però cal que us busqueu una màscara de gas, és imprescindible.
  • No contractem cap tour per veure la sortida del sol al volcà Bromo. La veiem des del mirador Seruni Sunrise Point 2, a una hora caminant de Cemoro Lawang. Aquest mirador no està dins el Parc Nacional Bromo Tengger Semeru i, per tant, no cal pagar entrada. Aquesta es paga si es vol pujar fins al cràter del Bromo (250.000 IDR per persona). Els tours del Bromo costen uns 400.000 IDR i inclouen l’entrada al parc, el transport i el guia.
  • No hi ha gaires allotjaments a Cemoro Lawang. Si busqueu bons allotjaments us aconsellaríem que féssiu el Bromo des de Surakarta però llavors heu de tenir en compte que necessiteu transport per arribar a Cemoro Lawang. O bé reserveu amb antelació a l’Hotel Lava de Cemoro Lawang.
  • Per anar al temple Borobudur lloguem una moto a Yogyakarta (60.000 IDR/dia). L’entrada al temple són 250.000 IDR per persona. Aparcar la moto a un pàrquing controlat costa 3.000 IDR. Hi ha l’opció de comprar una entrada combinada que inclou el temple Borobudur i el Prambanan (30USD per persona).
  • Per visitar l’Esglèsia de la Gallina (Chicken Church) cal pagar una entrada de 15.000 IDR per persona. A més, hem pagat 3.000 IDR per aparcar la moto en un pàrquing vigilat.
  • Si voleu veure com es fan els batiks, podeu anar a l’escola d’arts de batiks (Jalan Jogonegaran street, coordenades: -7,794571, 110,36128) i us ho explicaran gratuïtament. Aquí també trobareu molts batiks exposats per si en voleu comprar, però tranquils que no us obligaran ni us pressionaran a que ho feu.