Dies 185 a 189: del 6 al 10 d’agost de 2016

Molts catalans vam localitzar Xi’an al mapa quan el Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona, 2004) va exposar els guerrers de Terracota. Des de llavors, molts de nosaltres associem Xi’an a aquests guerrers però, malauradament, ens deixem molts altres atractius que la ciutat ens ofereix.

La dinastia dels Qin (221–206 aC) va unificar la Xina i Qin Shi Huang, el primer emperador xinès, va establir Xi’an com la capital del país. Xi’an era també l’inici, o bé el final, de la ruta de la seda que li va donar molta riquesa econòmica. La ciutat va ser el centre polític i econòmic del país fins al segle X, quan la cort de l’emperador de la dinastia dels Tang es va traslladar cap a l’est del país, a Louyang. Aquest fet va fer empobrir la ciutat i que s’omplís de fam, situació que, més endavant, va aprofitar el partit comunista xinès per atreure seguidors.

Arribem a l’estació de tren del nord de Xi’an perquè el trajecte des de Pingyao (191¥, 3 hores) l’hem fet amb un tren d’alta velocitat. Des d’aquí ens transportem amb metro i amb bus per arribar al nostre hostel que està dins la ciutat emmurallada. Deixem les motxilles i anem a menjar alguna cosa que estem afamats. Amb les necessitats cobertes, sortim a explorar el centre de la ciutat emmurallada fent una parada obligada en un cafè per veure com passa una intensa tempesta. Arribem al centre i ens trobem amb la Torre de la Campana (Bell Tower) i, ben a prop, la Torre dels Tambors (Drum Tower), que servien per marcar l’inici i el final del dia, respectivament.

Torre de la Campana (Bell Tower)
Torre dels Tambors (Drum Tower)

La nostra ruta continua pel el barri musulmà que queda just darrera de la Torre dels Tambors i on hi viu, des d’on fa molts anys, la comunitat Hui (xinesos musulmans). Els carrers estrets del barri estan replets de petites botigues on s’hi pot comprar des de souvenirs fins a menjar, i s’hi troben dones amb els cabells coberts per vels de colors i homes amb els típics gorros musulmans de color blanc. Dins el barri hi ha la Gran Mesquita (Great Mosque) (25¥), una de les més grans de la Xina. Aquesta ens trenca la idea de mesquita que tenim preestablerta, s’assembla molt als temples budistes que hem anat veient fins ara, amb diferents pavellons i amb simbologia musulmana. Arribem al Pavelló de l’Oració (Prayer Hall), que es caracteritza per la seva teulada blava, just a l’hora de l’oració de la tarda i som testimonis de com aquest es va omplint de creients.

Carrers estrets del barri musulmà a Xi'an
La gran mesquita (Great Mosque)
La Gran Mesquita

A la nit, quan més ambient hi ha al barri musulmà, busquem un lloc on sopar. Aquí hi ha moltes opcions per menjar -inclús vegetarià- en diferents parades de carrer o bé en restaurants. Aquí hi hem sopat quasi cada nit, qualsevol parada és bona però si busqueu un restaurant us podem recomanar el Muslim Family Restaurant, que fan un menjar boníssim i tenen la carta en anglès. No deixeu de tastar els típics majiang liangpi (noodles freds amb salsa de sèsam)!

Parades de menjar al barri musulmà
L'Eloi menjant al barri musulmà

El segon dia a Xi’an el comencem esmorzant tranquil·lament a l’habitació del hostel; ens preparem el cafè i el te amb el bullidor d’aigua elèctric, que hem trobat a tots els hostels, i ho acompanyem amb les ja mítiques galetes Oreo, que són de les poques de xocolata que hem trobat a la Xina. Avui centrarem la nostra visita turística a la part de ciutat que queda fora les muralles. La primera parada és la Gran Pagoda de l’Oca Salvatge (The Big Goose Pagoda), una de les icones de Xi’an. Nosaltres ens quedem amb la imatge des de l’exterior ja que ja portem un temps visitant pagodes i perquè el preu per entrar-hi, 45¥, creiem que és abusiu. Aquesta es va construir al segle VII per guardar-hi els textos budistes procedents de l’Índia que el monjo Xuanzang va traduir al xinès i que encara s’utilitzen actualment. A la part sud de la pagoda hi ha una zona de restaurants de diferents tipus on aprofitem per descansar i fer un mos en un restaurant coreà.

la Gran Pagoda de l’Oca Salvatge i el monjo Xuanzang
la Gran Pagoda de l’Oca Salvatge

Després, la intenció era anar al Museu d’Història de Shaanxi per tenir una idea del que havia sigut la ciutat de Chang’an, nom antic amb que es coneixia Xi’an, però la gentada que hi ha esperant per entrar ens fa canviar ràpid de plans, creiem que no el gaudiríem. Una pena! És el que té fer un viatge a la Xina quan els xinesos estan de vacances, juliol i agost! Com a alternativa, tornem cap a la part de la ciutat emmurallada on ens perdem fins que trobem un cafè on hi passarem la resta de la tarda.

El tercer dia, dilluns, és l’escollit per visitar l’Exèrcit de Guerrers de Terracota, ja que volíem evitar anar-hi en cap de setmana. A les 7:30 del matí ja som a l’estació de tren des d’on agafem un bus blau (8¥, 1 hora) que clarament hi ha escrit “Terracota Warriors”. Aquest ens deixa al pàrquing i caminem 15 minuts fins a les taquilles on es compra l’entrada, 150¥. Els guerrers es mostren en tres pavellons (anomenats pier) diferents. Fem cas a la recomanació de la guia Lonely Planet i comencem pel Pier 3, on hi ha menys guerrers, 72, però es creu que aquests havien de ser generals pel detall que tenen les figures. També s’hi poden veure cavalls.

Pier 3, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota
Pier 3, l'Exèrcit dels guerrers de Terracota

Seguim cap al Pier 2 on havíem d’haver vist uns 1.300 soldats i alguns cavalls però no… Hauríeu d’haver vist la nostra cara a l’entrar i veure que no hi havia cap guerrer, quina decepció! Ens conformem mirant els diferents tipus de guerrers exposats en vitrines i amb les parts esmicolades d’aquests que queden. Això sí, aquí entenem com d’immens és el jaciment arqueològic i observem que hi ha zones excavades però d’altres que no. Encara hi haurà alguna sorpresa més?

Pier 2, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota
Pier 2, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota
Pier 2, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota
Pier 2, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota
Pier 2, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota

Finalment acabem la visita al Pier 1, el més gran, on hi ha uns 2.000 guerres exposats dels 6.000 que es creu que hi havia enterrats. Aquest és el més impactant ja que conté el major número de guerrers i és ben cert que tots ells són diferents. Es pot veure com aquests van ser enterrats, en formació preparats per l’atac ja que aquesta era l’idea de l’emperador; tenir un exèrcit preparat pel que pogués passar a l’altra vida. Aquí, a més dels 2.000 guerrers, també hi vam trobar més de 2.000 xinesos i vam haver de treure els colzes per fer-nos lloc. Va ser molt carregós trobar-hi tanta gent i pensem que potser hagués estat millor començar la visita per aquest quan vam arribar a primera hora.

Pier 1, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota
Pier 1, l'Exèrcit dels Guerrers de Terracota

Desfem el camí que havíem fet al matí i anem a dinar dins la ciutat emmurallada al restaurant Three Sister Dumplings, on hi mengem les millors dumplings vegetarianes del nostre viatge a la Xina. Boníssimes! Passem la tarda passejant pels jardins de la Petita Pagoda de l’Oca Salvatge (Little Goose Pagoda) i xerrant amb un grup d’estudiants xinesos amb ganes de practicar l’anglès.

la Petita Pagoda de l’Oca Salvatge (Little Goose Pagoda)
la Petita Pagoda de l’Oca Salvatge (Little Goose Pagoda)

Com que ahir ens vam aixecar d’hora, avui, el quart dia, aprofitem per dormir i mandrejar. A mig matí sortim del hostel i passegem pels Jardins de Qujiangchi. Quin luxe! Aquí som els únics turistes occidentals i ens encanta tenir, per fi, la sensació de tranquil·litat, sense aglomeracions de gent. Seguim la nostra ruta no turística fins al Temple taoista dels Vuit Immortals (Temple of the Eight Immortals) (3¥, entrada), sent testimonis de l’activitat religiosa dels creients.

Jardins de Qujiangchi
Temple taoista dels Vuit Immortals (Temple of the Eight Immortals)

A la tarda, quan ja ha baixat una mica la calor, ens decidim a recórrer una part de la muralla entrant per la porta sud (54¥ entrada). La muralla, d’un perímetre de 14km, es va construir l’any 1.370 durant la dinastia dels Ming i és una de les més antigues que es conserven a la Xina, tot i que hi ha punts que han estat restaurats. Pujar a la muralla ens ha servit per tenir la idea de com n’és d’ampla, més de 4m, i de veure les torres de vigilància. Des d’aquí dalt veiem que la banda exterior de la muralla està enjardinada i un passeig la ressegueix. Pensem que hagués estat una bona idea resseguir-lo per poder admirar millor la muralla i, a més, aquest és gratuït.

Muralla de Xi'an
Muralla de Xi'an

L’últim dia, fem la motxilla i marxem cap a l’estació de metro Xingzhen Zhongxin, on agafem el bus 603 que ens porta a la Tomba del Emperador Jingdi (3¥, 45 minuts). El bus et deixa just davant de les taquilles on comprem les entrades (80¥ per persona). A diferencia de la tomba on hi ha els Guerrers de Terracota, aquí hi ha pocs visitants i pots gaudir de la visita. L’emperador Jingdi (188-141 aC), a diferència de l’emperador Qin Shi Huang, va ser enterrat amb objectes relacionats amb la vida quotidian. La visita es divideix en dues parts: un museu on hi ha exposades diferents figures extretes de la tomba, i la tomba on una plataforma de vidre et permet caminar per sobre veient els diferents piers amb els objectes que que hi van enterrar. Des d’aquí agafem un taxi per anar a l’aeroport i agafar un vol que ens durà al proper destí: Shanghai.

Tomba del emperador Jingdi
Tomba del emperador Jingdi

Per veure totes les fotos de Xi’an clica aquí