Dies 173 a 175: del 25 al 27 de juliol de 2016

Tornem a ser a Tokyo i això només vol dir una cosa, que els nostres dies per Japó estan a punt d’acabar-se. Ens hauria agradat continuar descobrint aquest fantàstic país durant més temps, però ho haurem de deixar per una altra ocasió si volem continuar el nostre viatge al voltant del món. El Japó és molt maco, però també és molt car.

Ens vam reservar un parell de dies més per la capital nipona abans d’agafar el vol cap a la següent destinació: Beijing. Com a objectiu principal teníem la visita al famós mercat del peix de Tsukiji, i atansar-nos a veure el Mont Fuji des d’algun punt panoràmic a la falda del volcà. Això últim, però, ho hem de descartar al veure que la previsió meteorològica és de núvols ben espessos amb possibilitat de pluges. És curiós que tots els dies que hem estat per Tokyo han estat ben ennuvolats mentre que, per contra, a la resta del país hem trobat força sol… Total, que el Mont Fuji no podrà ser.

Arribem ja entrada la tarda a l’OAK Hostel Zen. Està ubicat a la zona de Ueno i, el més important, ben a prop d’una estació de trens JR. Passem la tarda connectats al món digital mentre fem una bona bugada, que ja convenia. Sortim a menjar uns ramens per sopar a la mateixa zona del hostel. Estem cansats i no tenim ganes de moure’ns gaire; el viatge al Japó ha estat molt intens i això passa factura als nostres cossos.

L’endemà al matí, amb tota la calma del món i amb parada inclosa per esmorzar, anem cap el mercat de Tsukiji. Però clar, i mai més ben dit, arribem que tot el peix ja està venut! I és que s’hi posen ben d’hora; si es vol veure la subhasta de la tonyina s’hi ha d’anar a les 4 de la matinada i esperar que hi hagi menys de 200 persones a la cua, que són les que deixen entrar per veure-ho. Creiem que ha de ser maco de veure-ho, però desplaçar-se a aquestes hores és complicat –a banda d’aixecar-se, es clar-. Tot i així, ens passegem per les parades mentre alguns comencen a recollir i d’altres encara preparen algunes comandes. Té un aspecte força caòtic, amb passadissos estrets i molt poca llum. Està farcit de paradistes en un espai immens que no s’acaba mai.

Tsukiji market
Tsukiji market 2

A l’exterior del mercat, hi ha una zona farcida de restaurants on es diu que es menja el millor sushi de la ciutat. Això sí, no és barat i les cues que hi ha per entrar són inacabables. Nosaltres, amb el cafè amb llet encara per pair, decidim acabar d’aprofitar el matí per visitar uns jardins de la vora del mercat: Hama-rikyu Gardens (300 ¥). Els jardins, originàriament, van ser una fortalesa externa del castell amb la peculiaritat que tenien una entrada d’aigües directa de la badia i un parell de molls. Amb el temps es va anar transformant en lloc de residència de membres de la família imperial, que generació rere generació, van anar enjardinant-lo. El 1945 la Família Imperial el va cedir a la ciutat de Tokyo quan estava molt malmès per la guerra i el Gran terratrèmol de Kanto; quin regal! La ciutat el va refer en tan sols un any i el va obrir al públic fins a data d’avui. És agradable passejar-hi i apreciar el contrast de la calma i la natura en contrast amb el bullici dels grans gratacels que es veuen al fons.

Hama-rikyu Gardens
vistes des de Hama-rikyu Gardens

Passem la tarda badant pels carrers farcits de luxe del barri de Ginza. Acabem de matar les últimes hores per aquesta gran ciutat. Ens ha sorprès molt no veure gaire trànsit de cotxes pels carrers, cap retenció, pocs sorolls –al tren, per megafonia demanen que la gent silenciï els mòbils i que eviti parlar-hi- i l’aire poc contaminat si tenim en compte les dimensions de la ciutat.

Una altra cosa que ens ha sobtat molt és que condueixen per la dreta. No ho enteníem gaire i ho hem investigat. Si ens remuntem a l’època dels cavallers, ens trobem que els genets circulaven per la dreta perquè els hi quedés la mà dreta més a prop de l’oponent que se’ls pogués presentar per davant. Després van aparèixer els carruatges de càrrega on el conductor anava assegut a l’últim cavall de la fila de l’esquerra. Per facilitar l’avançament entre ells, es va canviar el costat de circulació passant a l’esquerra. Sembla que d’aquí ve que ara, en la majoria dels països del món, se circuli per l’esquerra. Tots menys els britànics i els que han estat sota la seva influència. Però aquest no és el cas del Japó, així que, com és que circulen per la dreta? La resposta és en els estimadíssims -pels japonesos- trens. Els primers que es van construir al país van ser a través d’una companyia anglesa que en va guanyar el concurs. Al ser anglesa, els van fer circular per la dreta i els japonesos van traslladar aquest esquema a la vida quotidiana. Només durant la influència americana se’ls hi va imposar circular per l’esquerra però, quan van quedar lliures novament, van tornar a fer-ho per la dreta, convertint-se en l’únic país al món que ha passat de circular per l’esquerra a fer-ho per la dreta.

L’endemà el vol cap a Beijing el tenim ben entrada la tarda. Així que sortim a explorar el Parc de Ueno, on hi ha el Museu Nacional i el Zoològic. Caminant fem cap a un temple, la cosa més normal del món en aquest país. Moltes paradetes de menjar i gent relaxant-se i descansant pels seus voltants.

Ueno Park
temple a Ueno Park

A la sortida del Parc, entrem a la zona comercial d’Ameya Yokocho, uns carrers més estrets i plens de botigues amb més genero exposat al carrer que a la botiga en si mateixa. Els comerciants criden fort per captar l’atenció dels clients. Això sí que ens recorda més a l’Àsia que ens espera per davant!

Ameya Yokocho
Ameya Yokocho 2

Per veure totes les fotos dels últims dies a Tokyo clica aquí