Dies 169 a 170: del 21 al 22 de juliol de 2016

Ens escapen de la gran ciutat de Kyoto per anar cap a Koyasan, situat en plena natura i rodejat de muntanyes. Pel Japó, aquest és un important centre budista de la secta Shingon després que el monjo Kukai (conegut per Kobo Daishi després de la seva mort) la introduís l’any 816 després d’un viatge a la Xina. Va ser el mateix monjo qui va establir Koyasan com el centre budista Shingon iniciant la construcció d’un gran complexe de temples, el Garan. Des de llavors es van construir molts temples i avui dia se’n poden comptar més d’un centenar.

Per arribar a Koyasan des de Kyoto cal fer un seguit de combinacions, utilitzar diferents medis de transport i comptar que hi estareu unes 4 hores. Part de l’aventura de Koyasan és arribar-hi i gaudir dels paisatges, sobretot els últims 45 minuts. Des de Kyoto cal anar en tren fins a l’estació d’Osaka. Un cop allí, caminar 5 minuts per anar a l’estació de metro d’Osaka i arribar fins a l’estació de Namba on s’agafa un tren que et porta a l’estació de Gokurakubashi. Aquí s’agafa un funicular (cable car) que et porta a l’estació de Koyasan on hi ha varis busos esperant per atansar-te al centre. Pot semblar molt complicat però els japonesos, com en tot, s’han encarregat d’organitzar-ho molt bé i està tot molt ben senyalitzat.

tren Namba a Gokurakubashi
Cable car a Koyosan

Si teniu el Japan Railway Pass, com nosaltres, aquest només inclou el trajecte Kyoto – Osaka i, la resta, al no ser de la companyia JR, s’ha de pagar. Existeix el Koyasan World Heritage Ticket (2860¥) que es pot comprar a l’estació de Namba. Aquest inclou els trajectes d’anada i tornada en tren, el telefèric i viatges il·limitats en bus, així com també descomptes en algunes botigues. Vam comparar preus i podem dir que et surt a compte, no gaire però algo estalvies.

Koyasan és un lloc ideal per fer nit en un shukubo, un temple que ofereix allotjament. Ens atreia poder experimentar de primera mà aquesta experiència i vam reservar una nit al monestir Muryokoin. Així doncs, quan arribem al centre de Koyasan, deixem les motxilles a l’habitació d’estil japonès del monestir i prenem el te benvinguda que ens ajuda a relaxar-nos.

monestir Muryokoin
te al monestir Muryokoin

A la tarda sortim a visitar una de les grans atraccions de Koyasan, el Oku-no-in, un extens cementiri budista amb un temple dedicat a Kobo Daishi, on hi està enterrat. Els japonesos budistes Shingon seguidors de Kobo Daishi creuen que no és mort, sinó que està meditant a la seva tomba esperant l’arribada del futur Budda i que només ell serà capaç d’interpretar el seu missatge. Els creients no es volen perdre aquest moment i per això desitgen ser enterrats en aquest cementiri o bé portar-hi part de les seves cendres o cabells. Això fa que en aquest cementiri hi hagin milers de tombes de tot tipus; les més ostentoses de les famílies riques i les més senzilles de les famílies més humils. Fins i tot hi ha tombés de les grans companyies japoneses com ara Panasonic. Recorrem el camí del cementiri, d’uns dos kilòmetres, sota un gran bosc amb arbres gegants, acompanyats pel cant dels ocells i sentint la pau que transmet aquest lloc. Quan arribem al temple hi veiem els creients mostrant la seva fe i oferint menjar a Kobo Daishi perquè es pugui alimentar mentre medita.

temple a Kobo Daishi
caminant pel Oku-no-in

Tornem cap al monestir a mitja tarda i esperem el sopar que el serveixen a les 5:30; sort que no hem dinat i tenim gana! El sopar és shōjin-ryōri, cuina vegetariana budista. Ens porten dues safates per cadascú plena de petits bols amb diferents plats. Ho sentim molt però hem de dir no ens ha agradat, són uns gustos molt allunyats dels nostres, però ho havíem de tastar! A l’hora de dormir ens venen a preparar els llits que seran dos tatamis a terra.

shōjin-ryōri per sopar
monestir Muryokoin

L’endemà al matí estem convidats a l’oració del matí, a les 6:00 del matí! Ens assentem a la sala i observem els monjos orant; tots asseguts al voltant d’un altar on un hi ha un altre monjo assegut davant la figura d’un Budda. Al costat hi ha un altre altar on un monjo manté un foc ben viu. A meitat de l’oració ens aixequem i oferim ofrenes a dues figures: el Kobo Daishi i Budda. No hem entès res! Al final de l’oració, un monjo es dirigeix al públic fent un discurs en japonès (continuem sense entendre res…) i després, per sort, explica breument en anglès que són seguidors de Kobo Daishi i que avui hem resat per la felicitat del món (gràcies!). Quan acaba l’hora i mitja d’oració, ens porten l’esmorzar que torna a ser shōjin-ryōri i el nostre cap no para de pensar en lo bé que entraria ara un cafè amb llet i un croissant!

Abans de marxar de Koyasan ens atansem al Garan, recinte sagrat, on hi ha una sèrie de temples tots ells molt treballats i que són molt bonics visualment.

Garan de Koyosan
Garan de Koyosan 2

Tornem cap al monestir per recollir les motxilles i desfer el camí d’ahir fins arribar a l’estació de Shinimamiya, des d’on anirem a passar la tarda a Nara i que us explicarem al pròxim post.

La nostra estada al monestir ha estat bé però ens ha decebut i pensem que no val el que hem pagat (10.800¥ per persona incloent dormir, sopar i esmorzar). Pensàvem poder interaccionar més amb els monjos i conèixer més a fons el seu tipus de vida però no ha estat així. El contacte amb el monjos és escàs i hi ha el problema de  la llengua, molts d’ells no saben anglès. Tot i així, hem de dir que el monestir és molt agradable i invita a relaxar-te. A més, també pots gaudir dels típics banys japonesos amb banyera.  Si tornéssim endarrere ens quedaríem una nit al monestir però no tornaríem a reservar ni el sopar ni l’esmorzar. D’aquesta manera no és tan car (6.480¥ per persona en habitació doble) i està més a to amb el que t’ofereixen.

Per veure totes les fotos de Koyosan clica aquí