Dies 43 a 46: del 18 al 21 de febrer de 2016

Després de moltes hores viatjant, amb una nit inclosa a l’aeroport de Buenos Aires, per fi fem cap a Lima. Aquí comencem el nostre periple per carretera que ens ha de permetre visitar Perú, Bolívia, nord de Xile i nord d’Argentina.

Però abans de fer plans necessitem descansar, estem rendits. A l’oficina d’informació de l’aeroport -una mica amagada, per cert- ens plantegem l’opció d’arribar al barri de Miraflores (on tenim el hostel) en bus. Tot i ser un trajecte de més d’una hora, ens atrau pel poc cost econòmic. Però als pocs minuts d’haver pujat a l’autobús ja ens penedim de la nostra decisió. El bus es va omplint mica en mica fins que no hi cap ni una agulla –pel revisor encara hi ha lloc per 10 persones més!-, hi fa molta calor, el trànsit de la ciutat és infernal sense cap mena de respecte per res,… Ha estat una hora i escaig que se’ns ha fet eterna però, a la vegada, ens ha servit per adonar-nos ràpidament com és la ciutat on estem.

Després de dinar ens plantegem fer una migdiadeta per recuperar forces que s’acaba convertint en un fins demà, doncs no ens despertem fins a les tres de la matinada!! I a aquella hora només podem fer una cosa: continuar dormint.

L’endemà al matí, ben descansats, decidim que ja és hora de visitar una mica la ciutat. Volem començar pel centre històric que, paradoxalment, no coincideix amb la zona on abunden els allotjaments pels turistes. Així doncs, agafem un altre bus fins al centre. Aquesta vegada però, el conductor ens permet quedar-nos al seu costat apartats de les estretors de més enrere a canvi de donar-li una mica de conversa. Arribem a la Plaza de Armas al migdia, just a l’hora en que es realitza el canvi de guàrdia al Palau del Governador que hi ha just en un costat de la plaça. Els vigilants no ens deixen acostar a les tanques cosa que en dificulta la visió, tot i que segueix, més o menys, el mateix patró que els altres canvis de guàrdia que hi ha arreu.

Canvi de guàrdia
Desfilada alternativa

No som gaire de tours però li volem donar una oportunitat al Free Walking Tour i així també ens estalviem de resseguir la guia per veure quins llocs s’han de visitar. No ha estat del tot malament malgrat els pocs atractius de la ciutat i les visites obligades als centres comercials per a veure si algú pica. El millor ha estat el tast final de diferents piscos, beguda originada per la fermentació del raïm i originària del Perú (tot i que van ser els xilens qui la van patentar).

Lima centre
San Lorenzo

A la tarda fem un volt pel benestant i ambientat barri de Miraflores, on es concentra gran part de l’oferta d’allotjaments pels turistes. Anant baixant direcció a mar fem cap al romàntic Parque del Amor on, per més inri, estan emetent en directe un programa de Radio Corazón. Difícil superar les altes cotes de cursilitat que podem escoltar; sort que hem declinat la invitació de participar a través dels seus micròfons. Des del Parc veiem com es configura la costa de Lima: es tracta d’un infinit i constant penya-segat d’uns 50 metres de desnivell on a la seva part inferior només hi ha espai per una carretera i petites i estretes platges que a última hora de la tarda s’omplen de surfistes.

Parque amor
costa Lima

Passegem vora del mar per la part superior del penya-segat. Aquí veiem que els edificis són de categoria i es respira un ambient de classe alta. Arribem a Larcomar, un espectacular centre comercial ubicat sobre el penya-segat i amb molt bones vistes. I per fi arriba l’hora de tastar el famós ceviche! Recomanats pel hostel fem cap al que es convertirà en el nostre restaurant insígnia de la ciutat, el Punto Azul. Un ceviche fabulós a un preu més que raonable!

Ens prenem en calma el matí de l’últim dia d’estada a la ciutat. A primera hora de la tarda visitem la Huaca Pucllana, unes restes arqueològiques d’èpoques pre-inques (200 – 700 d.C.). Es tracta d’una piràmide d’uns 25 metres d’alçada feta a base de maons de fang on a la part superior hi ha una sèrie de places les quals sembla que s’utilitzaven per fer les cerimònies rituals, entre les quals sacrificis humans. Un aspecte curiós és la tècnica constructiva que utilitzaven, col·locant els maons verticalment i deixant un espai buit entre ells. Per això s’ha anomenat tècnica de la llibreria. A més té la propietat de suportar força bé les sacsejades dels terratrèmols. Les visites són guiades però diguem que no s’hi esforcen gaire a fer-les atractives.

Larcomar
Huaca Pumaca

Passem el que queda de tarda i vespre passejant pel barri de Barranco, lloc d’esbarjo de la gent local tal i com veiem ràpidament. Bàsicament es tracta d’una plaça que funciona com a punt de reunió i d’un carrer que baixa ben pendent cap a la platja i que està farcit de restaurants i hostels. L’indret té el seu encant i sempre hi ha algun artista o altre actuant.

Barrio Barranco
Barranco

Ens acomiadem de l’estrès de la gran ciutat però també d’una fabulosa gastronomia… A Lima hi hem menjat de conya!

Per veure més fotos clicka aquí